Seguim rodant ràpids atravessant el veinat de Delfià i entrant per la vall fins al monestir de Sant Quirze de Colera, una de les joies del romànic català, en el nostre quilòmetre 30.
Molta calor, iniciem una de les pujades més dures de la ruta, el coll de la Plaja, 2 kms i quasi 300 m de desnivell positiu molt durs. A partir d'aquí variant física i tècnica a triar, baixada fàcil i asfalt planer o rampes terribles de cresteig i descens intens per corriol fins al coll de Belitres i retrobar-nos amb el gran grup de quasi 40 ciclistes.
Dinem, descansem i iniciem la pujada cap al Puig dels Castellars amb rampes molt fortes i molt seguides... sort que hem parat a dinar, molta calor (sembla ple estiu).
El grup lluita de valent i arribem al coll dels Castellars, ràpid descens molt perillós pel sauló i entrem en un tram de "muntanyes russes" molt estètic pel nostre gust que ens deixa just a sota del castell de Requesens: petit descans i iniciem els darrers 400 metres de desnivell que ens portaran al castell i al refugi del forn de calç (just al darrera) on arribem cap a les 5 de la tarda amb poques incidències mecàniques i poques caigudes. Fer el sopar, muntar tendes, examen teòric de btt (gran imatge de nit amb els frontals) i a dormir (si els ronquits d'en Gonzalo ho permeten).
Dimarts 27 de març, un despertar feliç quan surt el sol, desmuntem tendes, esmorzem i comencem el dia amb una petita cursa d'orientació d'uns 50 minuts a peu organitzada pel Victor, Moha, Isaac i l'Aleix, i supervisats per en Toni pels voltants del castell de Requesens (la millor manera d'activar el cos i la ment).
Ens preparem els entrepans per dinar, carreguem aigua i al lio!!!: el menú de btt d'avui són uns 20 kms i quasi 1000 m de desnivell, però atenció a la trampa de 1 hora de porteig de la btt per un corriol de 2 kms en lleugera pujada (excepte el final que era una gran pujada). La gent lluita fort, hi ha bon companyerisme a la part final per ajudar-se a arrossegar les bicis i arribem al coll de la dona morta amb grans vistes sobre la plana de l'Empordà. Ja hem fet el més difícil.
Ara entrem en una zona molt salvatge de les Alberes, el racó de Baussitges (poble abandonat) i la seva preciosa ermita romànica. Baixada per pista molt deteriorada, atravessem un pont "esclatat" per un arbre gegant i realitzem la darrera pujadeta fins al Puig Balaguer on ens espera el darrer tram de la ruta: un bonic corriol molt ciclable que ens deixa a les afores d'Espolla. Dos quilòmetres d'asfalt per estirar les cames i feina feta.
Felicitats a tothom pel vostre esforç. La feina feta al llarg del curs ha tingut el resultats esperat en aquesta llarga, dura i variada ruta de veritable btt.
Untitled from cfroses on Vimeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada